Jules Renard 
Els burgesos són sempre els altres 
Del Diari de Jules Renard (1887-1910)

El 1887 Jules Renard va començar a escriure el seu Diari. I ho va fer fins un mes abans de la seva mort, al 1910. Hi anotava les seves conviccions artístiques, escrivia sobre l'escena literària del seu temps i sobre la vida. No hi ha cap aspecte de la realitat que defugi ni que s'escapi de la ironia esmolada de Renard. ‘Els elogis —escrivia— s'inverteixen, com els diners, perquè ens els tornin amb interessos.’
En aquesta selecció de textos, a cura d'Antoni Clapés, hi trobareu els millors aforismes d'un escriptor lúcid i valent, un aplec d'opinions contundents contra el cofoisme, la falsa modèstia, la hipocresia, la coherència, la mediocritat, l'orgull i la vanitat. Un llibre balsàmic en aquests temps d'excessos. Excés de correccions polítiques. Excés de beneiteria. Excés de bondats de segona mà. ‘La ironia salva el món’.

Mục lục

Contingut
Els burgesos són sempre els altres; Crèdits; Pròleg; Notícia biogràfica de Jules Renard; 1887; 1888; 1889; 1890; 1891; 1892; 1893; 1894; 1895; 1896; 1897; 1898; 1899; 1900; 1901; 1902; 1903; 1904; 1905; 1906; 1907; 1908; 1909; 1910

Giới thiệu về tác giả

Jules Renard (1864-1910) va néixer en un poblet del País del Loira, però va passar la infantesa i bona part de la vida a Chitry-les-Mines (Nièvre). A vuit anys, va entrar com alumne intern a l'Institut de Nevers, i als disset se'n va anar a París per fer el batxillerat. S'hi va quedar malvivint gràcies a la modesta pensió que el pare li passava. Llegia a tothora i freqüentava el món de les lletres i del teatre. Al 1887 va començar a redactar el Diari que escriurà al llarg de la seva vida. Per aquesta obra serà reconegut com un dels grans escriptors francesos —i un ironista de primera magnitud.
El 1888 es va casar amb una dona rica que li alleujà la situació econòmica i l'any següent va fundar la revista literària Mercure de France. Va fer amistat amb tots els grans noms de les lletres franceses del moment. Publicà diverses novel·les —molt sovint de caire autobiogràfic—, fins que al 1894 l'èxit li va arribar amb Pèl de panotxa.
Al 1904 va ser elegit batlle del seu municipi per les llistes republicanes, des d'on va lluitar contra la ignorància que mantenia els pagesos en condicions penoses, que ells acceptaven amb resignació.
Va ser batlle de Chitry fins a la mort, esdevinguda el 1910 com a conseqüència de l'agreujament de l'arteriosclerosi.