Per Nyholm 
De viatge pel país de la sang 
La Ucraïna democràtica que la Rússia de Putin vol annexionar-se

Una guerra devastadora sacseja el cor d'Europa. Vladímir Putin vol una Gran Rússia, des de l'oceà Pacífic fins al mar Bàltic. Aquest desig d'expansió és una constant històrica que dura segles, des de Pere el Gran. 
Ara Rússia terroritza Ucraïna, un país democràtic que es gira cap a Europa i que va cometre el sacrilegi de donar l'esquena a Moscou. Els ucraïnesos, comandats per Volodímir Zelenski, resisteixen els embats russos i tenen la convicció que se'n sortiran.
Per Nyholm, veterà periodista danès que ha bregat en desenes de conflictes arreu del món, transita pels escenaris de la guerra al país de la sang, amb un llibre d'Heròdot a la butxaca, i recull les paraules de les víctimes de la barbàrie que perpetra Rússia, i hi posa context. 
Lviv, Txernivtsí, Úman, Voznessensk, Mikolaiv, Kíiv, Khàrkiv, Poltava, Odessa… Noms de ciutats que gairebé no sabíem i que ara Nyholm recorre, sense armilla i amb una llibreta a la mà, per explicar-nos què hi passa, com viuen els seus habitants enmig de la catàstrofe que els assetja, de quina manera gestionen la por del dia a dia. I quines són les escletxes per on entra l'esperança.

Table of Content

Per començar
El meu viatge amb Heròdot a la mà
Una tomba a l’aire
Bàrbars al parc
Per què morir per una mentida?
No els perdonis
És l’estepa contra la ciutat
On comença i on acaba Europa
A la vora del terror
Al mirall de la guerra
El somni del sud
Macbeth a Moscou
Apocalipsi a l’est
Des del país dels lotòfags
La història va venir de visita
Per acabar

About the author

Periodista danès, Per Nyholm (1943) és una veu de referència al seu país i un europeu convençut. Viu a Viena. Els seus escrits no passen mai sense pena ni glòria, i acostumen a suscitar ira o entusiasme. O neguit.
Del 1980 al 2013 va ser corresponsal del Jyllands-Posten —el principal diari liberal de Dinamarca— a Londres,  Viena i Roma. Va cobrir el col·lapse del comunisme a l'Europa Central i de l'Est a partir del 1989, amb episodis com la caiguda del Mur de Berlín, la Revolució de Vellut a Praga, l'aixecament contra Ceausescu a Bucarest o la guerra dels Balcans.
En el seu article d'opinió dominical i en les cròniques al seu diari, relata l'actual embrutiment tant del seu país com de la resta del món. El 2013 es va incorporar al Comitè d'Artistes i Intel·lectuals de la Comissió Europea, que va abandonar per discrepàncies al cap d'un any. 
Ha publicat els llibres Dinamarca (2005), Els europeus (2008) i El mar,  la ciutat i les muntanyes (2011).
El 2020 Saldonar li va editar Cuba, la soledat que no s'acaba, amb pròleg del seu amic Jaume Cabré, una crònica de l'illa del Carib seixanta anys després de la Revolució.