Clarice Lispector 
Aigua Viva 

La narradora d’Aigua viva escriu a una persona a qui ha estimat molt, amb qui encara manté un vincle d’amor, d’enamorament i d’agraïment.

Escrita el 1973, és una novel·la breu i un himne a la joia de viure. Té la forma d’un llarg poema en prosa, que subratllaries sencer. Tot i que els llibres de Lispector es poden llegir com a variacions d’unes mateixes inquietuds, Aigua viva acull el domini madur de l’instrument —esplèndid.

En aquesta novel·la, Lispector és purament solar i es dona la llibertat de ser fidel al sentir. Sense que la trama distorsioni el seu propòsit: transmetre què significa viure un moment ple.

¿Què és la joia a mans de Clarice Lispector? Una fletxa que travessa el cant.

عن المؤلف

Clarice Lispector (Txetxelnik, 1920 – Rio de Janeiro, 1977) va néixer a Ucraïna durant la migració de la seva família de Rússia a Brasil. Va arribar a Maceió amb pocs mesos. Després va viure a Recife i a Rio de Janeiro, on va morir la seva mare quan ella tenia nou anys.

El 1943 va publicar la seva primera novel·la, A prop del cor salvatge, i es va casar amb un diplomàtic. El seu primer destí va ser Nàpols, en plena Segona Guerra Mundial. Quan va tornar a Brasil després de separar-se, havia publicat dues novel·les més (‘O lustre’, 1946; ‘La ciutat assetjada’, 1949) i havia tingut dos fills.

Entre les seves obres més celebrades hi ha ‘L’hora de l’estrella’ (1977), ‘Un alè de vida’ (1978), ‘A prop del cor salvatge’ (1943) i ‘Aigua viva’ (1973) que Club Editor ja ha acollit al seu catàleg. També ‘La passió segons G.H.’ (1964), en procés de publicació.