Émile Zola 
La bèstia humana 

Roubaud, sotscap de l'estació de tren de Le Havre, descobreix que la seva dona, Séverine, va tenir un afer, anys abans, amb Grandmorin, un dels directors de la companyia ferroviària. Després de forçar-la a confessar, Roubaud, que se sent humiliat, assassina Grandmorin en el trajecte de París cap a Le Havre. L'atzar fa que el crim sigui presenciat pel maquinista Jacques Lantier, víctima d'una malaltia hereditària que li desperta, amb el desig, una mania homicida cap a les dones, una mania que tracta de canalitzar a través de la relació, gairebé sexual, amb la seva màquina de tren, la Lison. Però Lantier aviat es veurà atrapat per la vinculació amb els Roubaud i, per a la seva dissort, esdevindrà l'amant de Séverine. La novel·la ha estat adaptada en diverses ocasions al cinema: destaquen sobretot les versions de Jean Renoir (1938) protagonitzada per Jean Gabin, i de Fritz Lang (1954) amb Glenn Ford en el paper principal.

Über den Autor

Émile Zola (París, 1840-1902) és un dels més grans novel·listes francesos del segle XIX i el màxim exponent del corrent literari del naturalisme. De formació autodidacta, va destacar
com a periodista polític, conegut sobretot per la seva intervenció en l'afer Dreyfus, i va arribar a ser un autor de gran èxit. Després d'haver publicat la seva primera novel·la important,
Thérèse Raquin (1867), i influït per Balzac i el seu cicle de la Comèdia humana, Zola va planificar el gruix de la seva obra com una sèrie, Els Rougon-Macquart, que expliqués la
història d'una família durant el Segon Imperi (1852-1870). La sèrie inclou 20 títols, entre els quals La Curée [El carnatge], L'Assommoir, Nana, Pot-Bouille, Germinal, L'Oeuvre [L'obra], La Terre [La terra], La Bête humaine, L'Argent i Le Docteur Pascal, publicats entre 1871 i 1893, alguns dels quals han estat recuperats darrerament en traducció catalana.