Francesc Puigpelat 
Breu història del nacionalisme espanyol 
De la Constitució de 1812 a la prohibició del 9N

Premi d’Assaig Irla 2016

Quan es parla de nacionalisme, els focus mediàtics es dirigeixen només cap al País Basc o Catalunya. Però, què hi ha del nacionalisme espanyol? Arreu de l’Estat no costa gaire trobar qui defensa que ni existeix, ni ha existit. I és que l’espanyol és un nacionalisme sense mirall, que no és capaç de mirar-se a la cara i de reconèixer- se com a tal. De manera que, per a bona part dels espanyols, els nacionalistes sempre són ‘els altres’.

Per desmuntar aquestes construccions ideològiques, Francesc Puigpelat desplega un relat assagístic sobre com s’ha creat i desenvolupat el nacionalisme espanyol. N’estableix els primers antecedents en el mític Don Pelayo i repassa exhaustivament les manifestacions nacionalistes espanyoles dels dos darrers segles, que arrenquen en la Constitució de 1812, passen pel desastre del 98, la República i el franquisme, i arriben a l’actualitat.

Per a Puigpelat el nacionalisme espanyol és una ideologia essencialment acrítica, fossilitzada i idèntica a ella mateixa des dels seus orígens, fonamentada en el caràcter monolític i no plural de la nació espanyola.

Sobre el autor

Nascut a Balaguer el 1959, és escriptor i periodista. Ha publicat una vintena de llibres, entre els quals destaquen Els últims dies del general Prim (2014), El retorn de Macbeth (2013, premi Ciutat d’Alzira), Faust, el Terrorista (2010), La segona mort de Jesús de Natzaret (2008), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999). En literatura infantil i juvenil, és autor de La nena que es va convertir en mòbil (premi Folch i Torres, 2015), Romeo i Julieta (Segona part) (2014), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (2015) i coautor de la col·lecció Monday & May.