Maggie O’Farrell 
La mà que prenia la meva 

La jove Lexie Sinclair somia en una vida extraordinària i, des del poblet on viu amb els pares i germans, planeja una fugida a Londres, la gran ciutat. Allà es trobarà amb l’Innes Kent, un jove sofisticat que l’introduirà en l’apassionant món del Soho bohemi dels anys cinquanta, i aprendrà l’ofici de reportera, coneixerà els artistes més importants del moment i es llançarà plenament a la vida i a l’amor. Anys més tard, al Londres contemporani, una jove pintora, l’Elina, navega vertiginosament per les primeres setmanes de maternitat, no acaba de trobar-se a ella mateixa i no pot recordar ni un sol detall sobre una petita gran qüestió: el part. Per a la seva parella, en Ted, la paternitat també està sent desconcertant: ha fet aflorar records perduts, plens d’imatges que no aconsegueix situar i que no sap d’on surten.

Maggie O’Farrell ens brinda una novel·la esplèndida sobre dues dones connectades al llarg de cinquanta anys a través de l’art, l’amor, la traïció, els secrets, les mentides més íntimes i la maternitat.

A propos de l’auteur

Maggie O’Farrell (Irlanda del Nord, 1972) és  considerada una de les millors escriptores britàniques de la seva generació. És autora de vuit novel·les:  Af­ter You’d Gone  (2000),   My Lover’s Lover  (2002),   La distància que ens separa,   guanyadora del premi Somerset Maugham (Angle Editorial 2004),   L’estranya desaparició d’Esme Lennox  (La Campana 2007, L’Altra 2020),   La mà que prenia la meva  (L’Altra, 2018), guanyadora del Costa Novel Award l’any 2010,   Instructions for a heatwave  (2013),   Aquest deu ser el lloc  (L’Altra, 2017) i  Hamnet  (2020), i d’una obra autobiogràfica molt original,   Visc, i visc, i visc  (L’Altra, 2019). Els seus llibres giren al voltant de les relacions familiars, la pèrdua i el passat, i ha estat traduïda a més de vint països. Viu a Edimburg.