Mariana Alcoforado 
Cartes d’amor de la monja portuguesa 

Una religiosa portuguesa escriu al seu amant infidel, que l'ha abandonat. Aquesta senzilla frase conté un drama humà, l'angoixa de l'amor no correspost, una polèmica literària i un dels textos més bells sobre la passió femenina.
En una gradació angoixant, que captiva el lector, testimoni involuntari de com un cor es trenca i es desfà lluny de la mirada de l'amant, Mariana Alcoforado passa de la ira als retrets, de la resignació a la docilitat, fins a arribar a l'única resposta, terrible i que buida de sentit la seva passió: el seu amant mai la va estimar. I així, el comiat de la monja ens colpeix encara avui evocant la ferida ja cauteritzada d'un desengany cruel, pel silenci i per la solitud. Les Cartes s'emmarquen en la tradició literària europea que, des d'Ovidi o Virgili, amb Penèlope, Briseida, Fedra, Medea, o Dido, passant per Eloïsa, donen veu literària a la dona abandonada. Les Cartes van tenir una gran influència en autors com Choderlos de Laclos, Stendhal, Rousseau o Rilke.
‘Les paraules de la monja són el sentiment de lamor, tot el que es pot expressar i tot el que no es pot dir. La seva veu entona un cant docell, i la seva melodia no troba destí.’
Rainer Maria Rilke
‘Una descripció magistral de la bogeria amorosa femenina.’
Philippe Sollers
‘Cal estimar com la religiosa portuguesa, i amb la mateixa ànima de foc amb la qual ens ha deixat les seves cartes immortals.’
Stendhal

A propos de l’auteur

A aquestes alçades, és clar ja que les Cartes foren l’elaboració literària del comte de Guilleragues, primer denominat traductor de les Lettres portugaises (la primera edició publicada en francès reforça aquesta tesi), i després reconegut com a autor dels textos.
Tanmateix, del que sí hi ha constància és de l’existència de Mariana Alcoforado, de Noël Bouton i de la seva apassionada relació. Mariana va néixer a Beja el 1640, filla d’una reconeguda família noble, i de molt petita va ingressar al convent del poble. Allà va conèixer a Noël Bouton de Chamilly, l’oficial francès amb qui va viure un apassionat amor i al que dirigeix les seves cartes. Mariana mai va abandonar el convent. Un cop acabada la seva relació amb Bouton, es va autoimposar una vida de penitència i recolliment. Va morir l'’any 1723.