Anselm Turmeda 
Disputa de l’ase 

La Disputa, escrita de vers els anys 1417-1418, constitueix una divertida sàtira de la pretesa superioritat humana respecte dels animals. S'hi narra un àgil diàleg entre fra Anselm i l'ase del títol, que posa de manifest el profund escepticisme doctrinal del seu autor.
L'obra utilitza diferents gèneres del món literari medieval: l'apòleg, la disputa, la profecia i el relat satírico-còmic, sense oblidar els elements al•legòrics i cavallerescos. Inclou també components autobiogràfics (o que volen semblar-ho) de Turmeda, un frare apòstata que acabà abraçant l'Islam. El resultat és un producte irònic, amb una aparença moralista. És per això que sovint ha estat mal interpretat pels estudiosos del segle XX com a obra d'un autor penedit de la seva deserció religiosa. L'obra no va poder esquivar la censura coetània, fou condemnada per la Inquisició i només en restà la traducció al francès. La versió d'Albert Mestres i Marta Marfany és una traducció de l'original francès. Argument de l'obra L'aventura s'inicia amb un passeig pel bosc, fra Anselm s'adorm mentre les bèsties debaten l'elecció del nou rei.
L'assemblea d'animals, que reuneix des dels més nobles (com el lleó i l'elefant) fins als més baixos (el poll, la puça, la lladella) és una metàfora de la societat humana, un tema molt recurrent a la literatura medieval. En arribar a un acord, els animals ho celebren cantant, saltant i provocant un esvalot que desperta Turmeda. El conill el reconeix de la seva vida captiva anterior, i el rei Lleó, després de sentir-ne a parlar, sol•licita la seva compareixença per tal que aquest ‘fill d'Adam’ els esclareixi cert rumor: que considera l'espècie humana superior als animals. I és així com s'inicia el nus de la faula, un diàleg entre el frare i un ‘ase cap de suro i desgraciat’ que contradiu totes les raons de l'home. Fra Anselm s'esforça a pronunciar dinou arguments a favor de la superioritat de la seva espècie enfront de les altres. Exposa amb audàcia i gosadia raons de costums, d'aparença, de virtuts, d'intel•lecte… però no és fins a l'últim i decisiu argument que desarma el seu interlocutor:
Déu es va encarnar en home i no en animal. Davant la derrota, el rei reconeix la seva naturalesa inferior i submisa als éssers humans i deixa anar lliure el captiu. L'autor insereix entremig de la trama vuit històries còmiques que ataquen els frares sense pietat i una profecia de caire transcendental i en vers predita pel ‘reverendíssim’ ruc. 

विषयसूची

Pròleg de Guillem Lase, traductor al francès
La reunió dels animals
Primer argument de la disputa
Segon argument de la disputa
Tercer argument de la disputa
Quart argument de la disputa
Cinquè argument de la disputa
Sisè argument de la disputa
Setè argument de la disputa
Vuitè argument de la disputa
Novè argument de la disputa
Desè argument de la disputa
Onzè argument de la disputa
Dotzè argument de la disputa
Arguments dels animalons
Tretzè argument de la disputa
Catorzè argument de la disputa
Quinzè argument de la disputa
Història de na Tecla i fra Juliot
Història de Joan Ester i el Gran Abat
Història del prevere de Perusa i Francesc de Nèrnia
Història de fra Joan Osset i el mariner
Història de fra Francesc Sitges i Nadalet
Història de fra Aimeric de Grave
Història de Joan Companyó i la Caterina
Història del framenor i el frare predicador
Setzè argument de la disputa
Dissetè argument de la disputa
Divuitè argument de la disputa
Profecia de l’Ase
Dinovè argument de la disputa

लेखक के बारे में

Autor: Anselm Turmeda

Anselm Turmeda Va néixer a Ciutat de Mallorca vers el 1352. Aviat va ingressar a l’orde dels frares franciscans i va anar a estudiar teologia a Bolonya i, potser també, a París. De resultes d’un conflicte, poc aclarit, en què companys seus haurien estat condemnats, va embarcar-se cap a Tunis. Allà, va abjurar el cristianisme i es va fer musulmà. També s’hi va casar, i li van ser concedides rendes i càrrecs. I hi va escriure la seva obra, en català i en àrab. Turmeda va morir, encara al nord d’Àfrica, el 1423 o poc després.

Curador: Marta Marfany i Albert Mestres

Marta Marfany, llicenciada en Filologia Francesa i Romànica (1996) i en Filologia Catalana (1997) per la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va doctorar amb una tesi sobre la traducció catalana medieval d’un text poètic francès del segle xv: La traducció catalana medieval de La Belle Dame sans merci d’Alain Chartier (2008).

Imparteix docència en els àmbits de la traducció humanística i literària, de la literatura francesa i de la traducció i la comparació entre les llengües catalana i espanyola. Les seves línies de recerca són la traducció de poesia, les traduccions medievals i del Renaixement i la traducció i la recepció en l’àmbit literari català del segle xx.

Amb més de vint anys d’experiència en el món editorial, s’ha especialitzat en la correcció, l’edició i la traducció de textos literaris. Ha traduït narrativa d’autors francesos contemporanis, com Philippe Delerm, David Foenkinos i Jérôme Ferrari, i també clàssics, com Émile Zola, Honoré de Balzac, Paul Valéry, Samuel Beckett i Théophile Gautier.

Albert Mestres i Emilió (Barcelona, 11 de gener de 1960) és un escriptor, poeta, traductor, assagista, dramaturg, director d’escena i editor autodidacta.
Fill del compositor Josep Maria Mestres Quadreny i de la ballarina contemporània Maria Teresa Emilió (que va prendre el cognom del seu marit), Mestres va escriure el seu primer poema als tretze anys i la seva primera obra de teatre, als quinze.

Mestres es va matricular en Filosofia a la universitat l’any 1980 però només va acabar el primer any. Hi va tornar tres anys després, a la Universitat Autònoma de Barcelona, però ho va tornar a deixar. Als trenta-set anys es va matricular en Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), d’on es va llicenciar el 2008. Va fer després un màster d’Estudis de Llengua, Literatura i Cultura Catalana a la Universitat Rovira i Virigli (URV) de Tarragona.

Ha treballat com a traductor i corrector, sobretot de catàlegs d’art, des dels vint anys. Ha col·laborat amb els grups Zootrop, La Fura dels Baus i OOFF Companyia. Actualment és professor de l’Institut del Teatre de Barcelona.[3] Des de l’any 2007 és coordinador del club de lectura de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella.

Ha col·laborat en revistes d’assaig i regularment participa en simposis, col·loquis i congressos sobre literatura.[4] És, a més, fundador de la Companyia La Patacada.