Rebecca Solnit 
Records de la meva inexistència 

‘Totes i cadascuna de les frases són exquisides.’ — Vulture
Rebecca Solnit mira enrere i rememora els seus anys de lluita i compromís. Recorda la seva joventut en un barri marginal de San Francisco, quan la violència de gènere era habitual, i els seus anys de formació com a escriptora i feminista, en una societat que excloïa la veu de les dones en la vida cultural. I explora quines forces i quins camins la van ajudar a alliberar-se: la guia constant dels llibres; la comunitat gai, que renovava aleshores els models de gènere i família; i el seu descobriment dels vastos paisatges de l'Oest americà.
‘He voltat per l'Oest americà, he dormit en prats de muntanya, en deserts, al fons de congostos, a les ribes de grans rius del sud-oest i a l'Àrtic, he recorregut amb un vehicle llargues distàncies tota sola, he vagarejat de nit per moltes ciutats i alguns indrets rurals, m'he ajuntat amb rebels, he bloquejat carrers, he conegut herois i heroïnes, he escrit llibres, he encoratjat activistes, he trobat les amistats i les converses que somiava tenir quan era més jove, sempre he defensat el que considerava important, he viscut prou temps per veure una sèrie de transformacions al llarg dels anys que eren esfereïdores si es tractava del canvi climàtic i a vegades estimulants si es tractava de política cultural. D'altra banda, puc dir sense por d'equivocar- me que jo també estic ferida i formo part d'una societat que malfereix tothom, i en particular les dones.

लेखक के बारे में

Rebecca Solnit. Escriptora, historiadora i activista, ha escrit una vintena de llibres sobre feminisme, medi ambient, art, política i història cultural. Publica habitualment a The Guardian i Harper’s Magazine. L’any 2010 Reader Magazine va dir que era una de les 25 visionàries que estan canviant el món.

Angle Editorial n’ha publicat Els homes m’expliquen coses (2016, tres edicions), sobre la construcció de la diferència entre homes i dones, Esperança dins la foscor (2017), sobre els èxits aconseguits per l’activisme social i polític, La mare de totes les preguntes (2018), sobre els papers socials imposats a les dones, Sobre l’art de perdre’s (2020), quan perdre’s és l’oportunitat de trobar-se, i Records de la meva inexistència, sobre els seus anys de formació i el silenci que s’imposava a les dones.

Josep Alemany. Va entrar en el món de la traducció per la porta gran: la mítica col·lecció ‘La Cua de Palla’, amb un autor rescatat de l’oblit: David Goodis (Carrer sense retorn). Després van seguir dos volums de Donald E. Westlake. Amb el segon, Dos és massa, va quedar satisfet i va decidir plegar d’aquest ram. Hi ha tornat, molts anys després i ha traduït autors com John Dos Passos, Luigi Pirandello, Sorj Chalandon, Laurent Binert, Susan Faludi, Claudio Magris, Maggie O’Farrell o Graham Greene.