Jules Renard 
Pèl de panotxa 

El 1894 Jules Renard publicava Pèl de Panotxa, una novel·la protagonitzada per un noi poc estimat. El pare l'ignora, la mare el detesta i els germans se'n riuen.
Pèl de panotxa és un clàssic de la literatura francesa que relata amb lucidesa i ironia la vida d'aquest alter ego de l'autor en un poble de la França rural. Lluny de les versions edulcorades i estereotipades de les infanteses felices, Renard ens submergeix en la veritat de la vida. Difícilment trobarem algú que, tard o d'hora, no hagi d'afrontar en algun moment aquesta veritat.
‘Un clàssic de novel·la infantil per a persones madures’, Enrique Vila-Matas a ‘El País’
‘Un ironista de primera magnitud’, Antoni Clapés

Daftar Isi

Pèl de panotxa
Pròleg
Les gallines
Les perdius
Era el gos
El Malson
Vostè em perdonarà
La gibrelleta
Els conills
El pic
L’escopeta
El talp
La userda
El gobelet
La molla de pa
La trompeta
La metxa
El bany
Honorine
L’olla
Reticència
Agathe
El programa
El cec
Cap d’any
Anada i tornada
El portaploma
Les galtes vermelles
Els polls
Com Brutus
Cartes escollides
El cobert
El gat
Els bens
El padrí
La font
Les prunes
Mathilde
La caixa forta
Els capgrossos
Cop d’efecte
De cacera
La mosca
La primera becada
L’ham
La moneda de plata
Les idees personals
La tempesta de fulles
La revolta
El darrer mot
L’àlbum d’en Panotxa

Tentang Penulis

Jules Renard (1864-1910) va néixer en un poblet del País del Loira, però va passar la infantesa i bona part de la vida a Chitry-les-Mines (Nièvre). A vuit anys, va entrar com alumne intern a l'Institut de Nevers, i als disset se'n va anar a París per fer el batxillerat. S'hi va quedar malvivint gràcies a la modesta pensió que el pare li passava. Llegia a tothora i freqüentava el món de les lletres i del teatre. Al 1887 va començar a redactar el Diari que escriurà al llarg de la seva vida. Per aquesta obra serà reconegut com un dels grans escriptors francesos —i un ironista de primera magnitud.
El 1888 es va casar amb una dona rica que li alleujà la situació econòmica i l'any següent va fundar la revista literària Mercure de France. Va fer amistat amb tots els grans noms de les lletres franceses del moment. Publicà diverses novel·les —molt sovint de caire autobiogràfic—, fins que al 1894 l'èxit li va arribar amb Pèl de panotxa.
Al 1904 va ser elegit batlle del seu municipi per les llistes republicanes, des d'on va lluitar contra la ignorància que mantenia els pagesos en condicions penoses, que ells acceptaven amb resignació.
Va ser batlle de Chitry fins a la mort, esdevinguda el 1910 com a conseqüència de l'agreujament de l'arteriosclerosi.