Walter Benjamin 
Infància a Berlín cap al 1900 

Infància a Berlín cap al 1900  recull una sèrie de textos que Walter Benjamin va publicar en diversos diaris i revistes entre els anys 1932 i 1938 i que el filòsof Theodor Adorno va editar per primer cop en forma de llibre el 1950.
El mosaic d'escrits que integren aquest volum retraten la infància de Benjamin en el si d'una família acomodada del Berlín Oest al tombant dels segles  XIX  i  XX . Anticipant-se a la imminència de l'exili i al comiat forçós a la seva ciutat natal, l'escriptor s'endinsa amb cada relat a les profunditats de la memòria i deixa constància d'un món que està a punt de desaparèixer, alhora que representa poèticament la seva particular concepció de la història.
Considerada una de les creacions més personals i líriques de Benjamin,   Infància a Berlín cap al 1900  és una obra mestra de la prosa del segle  XX .

Circa l’autore

Walter Benjamin (Berlín, 1892 – Portbou, 1940), filòsof, assagista, crític literari, col·laborador de l'escola de Frankfurt, marxista no ortodox, traductor de Balzac, Proust i Baudelaire, va ser un dels pensadors europeus més destacats de la seva generació. Fill d'una família jueva benestant, era el gran de tres germans.
Malgrat que en vida no va gaudir del reconeixement públic que es mereixia, la seva dimensió intel·lectual extraordinària ressona encara avui en una bona part de les reflexions sobre filosofia, art i literatura. Als anys vint del segle XX va publicar ‘La tasca del traductor’, un text de referència en la teoria de la traducció; exiliat a París, el 1935 va escriure L'obra d'art a l'època de la seva reproductibilitat tècnica i va continuar redactant el seu llibre monumental Das Passagen-Werk (‘El llibre dels passatges’), inacabat. Desposseït de la nacionalitat alemanya i perseguit pels nazis, després de set anys d'exili per Europa Benjamin va arribar a Portbou, on va llevar-se la vida.