Fiódor Dostoievski 
Notes d’hivern sobre impressions d’estiu 

En aquest gens convencional quadern de viatge —escrit just abans que els ‘Apunts del subsol’—, Dostoievski recull les seves impressions (i sobretot esmolades reflexions) de l’itinerari que va fer per Europa l’estiu de 1862: Berlín, Wiesbaden, París, Londres, Ginebra, Florència… A més d’aproximar-se als seus referents culturals, buscava consells mèdics per tractar la seva epilèpsia. Però Dostoievski, és clar, no ens fa una crònica turística, sinó que estableix una comparació constant entre Rússia i el que ha conegut de primera mà a Europa, de la qual entre altres aspectes n’ataca l’utilitarisme, l’afany pels diners i el sotmetiment a la tecnologia.

«Desencantat com està d’Occident, l’escriptor veu la necessitat que les elits culturals tornin a Rússia, tant físicament com espiritualment, que deixin d’emmirallar-se en un model occidental fallit i contribueixin a articular una Rússia que ha de fer el seu camí sense renunciar als valors espirituals i identitaris que li són propis i que li confereixen una moralitat més sòlida que no pas els europeus.»

«Tant pel fons com per la forma, trobem moltes línies d’unió entre les Notes i els Apunts del subsol.» — Del pròleg

Mengenai Pengarang

Nascut a Moscou el 1821, va tenir una vida torturada i tortuosa. Al 1837, poc després que morís la seva mare, el seu pare –un metge de caràcter molt autoritari i bevedor– va enviar-lo a l’Escola d’Enginyers Militars de Sant Petersburg. Perd el seu pare als divuit anys i, creient que ha mort assassinat pels seus serfs, es culpa de no haver ajudat a ferlos una vida més agradable.

A Sant Petersburg va decidir seguir la seva vocació literària i va obtenir els primers èxits populars, sobretot amb les novel·les Pobres i Les nits blanques. Va ser condemnat a mort per haver conspirat contra el tsar Nicolau I i va salvar la vida en l’últim instant.

Amb els anys va anar abandonant les seves idees més radicals i va fer-se profundament conservador i religiós. Sovint va haver de viatjar per Europa per escapar-se dels deutors.

A partir de 1864 va escriure algunes obres mestres de la literatura universal; entre elles ‘Crim i càstig’, ‘El jugador’, ‘L’idiota’, ‘Els dimonis’ i ‘Els germans Karamàzo’v. Va morir a Sant Petersburg el 1881.

Angle Editorial ha publicat, en aquesta mateixa col·lecció, ‘Les nits blanques’ (quatre edicions), ‘Apunts del subsol’ (dues ed.) i ‘Manyaga’ (dues ed.), totes traduïdes per Miquel Cabal.