Marina Subirats Martori 
Coeducació, aposta per la llibertat 

A la nostra societat, els perfils d’homes i dones canvien, i l’educació ha de contribuir a facilitar aquests canvis. Què vol dir ser nen? Què vol dir ser nena? Coses molt diferents del que significava en el passat. Sovint, però, l’educació intenta encara imposar models antics, a vegades sense que ningú en sigui conscient.

Per on cal anar? Ja no es tracta que les nenes puguin estudiar igual que els nens, vell objectiu de la coeducació. Aquesta fita ha estat aconseguida al nostre país. Ara es tracta d’un canvi cultural que elimini els prejudicis, els límits imposats a les criatures pel fet d’haver nascut amb un sexe o altre, que els obri totes les possibilitats perquè puguin ser el que són i volen ser amb total llibertat.
Marina Subirats és catedràtica emèrita de Sociologia de la UAB. Fa anys que treballa en temes d’educació i coeducació, en els que ha fet aportacions molt conegudes. En aquest llibre, dedicat sobretot al professorat, planteja un repte apassionant: el de contribuir, des de les escoles i instituts, a aquest canvi cultural, el de la desaparició dels models de gènere i el cultiu de totes les capacitats humanes de les nenes, però també dels nens.

Inhoudsopgave

Introducció. (Re)humanitzar-nos (Eduard Vallory)
1. Què entenem per coeducació: les diverses fases d’un llarg procés
2. Ser una dona, ser un home, fets naturals o socials?
3. L’adquisició dels gèneres des de la primera infància
4. Els actuals models de gènere i el seu caràcter obsolet
5. Els objectius de la coeducació avui
6. Treballar la coeducació
7. Ocupació i ús de l’espai per part de nens i nenes: joguines, jocs, esports
8. El llenguatge, gran matriu del pensament
9. Els sabers de referència: contes, llibres de text, currículums
10. Aprenent a relacionar-se: de la competició a la cooperació, de la violència a l’empatia
Cloenda (Gemma Lienas)
Annex: el marc legislatiu
Bibliografia i webs de consulta

Over de auteur

Marina Subirats Martori és doctora en Filosofia (1974) per la Universitat de Barcelona i des del 2006 és catedràtica emèrita de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Fou directora de l’Institut de la Dona del Ministeri d’Assumptes Socials (1993-1996) i regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona (1995-2006). Les seves principals línies de recerca són l’educació, el gènere i l’estructura social.