Dolors Monserdà 
Del món 

Del món, ‘quadros en prosa’ del modernisme català, és un recull de 12 narracions que veuen la llum per primer cop el 1908 a la Biblioteca Popular de l'Avenç. Emmarcades en la Barcelona de principis de segle XX, expliquen històries quotidianes, històries de dones i de l'univers que les envolta des de prismes i contextos diferents (el burgès, el rural, el religiós, etc.), i ens apropen una realitat que, tanmateix, no ens queda tan lluny a dia d'avui.
En ocasió de la finalització de l'Any Monserdà, commemoració del centenari de la mort de l'autora, el publiquem a Filigrana partint del text original de 1908. En aquesta edició hem treballat per regularitzar alguns aspectes lingüístics amb la finalitat d'apropar el text al lector actual preservant al màxim, però, la llengua original. En aquest exercici hem mantingut, per sobre de tot, un respecte profund per les construccions sintàctiques i el lèxic de l'autora perquè són el reflex d'una llengua emprada en el context literari, geogràfic i social concret d'una època determinada, que són una de les riqueses del volum.
L'edició conté un pròleg de Francesco Ardolino, expert en Modernisme, i dos epílegs: un de Marta Pessarrodona, com a comissària de l'Any Monserdà, i un altre de Carme Mas, com a màxima experta en l'autora. A més, l'edició es completa amb il·lustracions de Lluïsa Vidal, pintora de l'època, extretes de la revista Feminal, on hi col·laborava juntament amb Monserdà.
Del món és una invitació a submergir-se en l'univers i la societat catalana de principis del segle XX, no només a través del contingut de les seves narracions sinó també a través de la llengua amb què aquestes històries van venir a l'existència, de la mà d'una autora que, segons deia al seu Estudi feminista. Orientacions per a la dona catalana, de 1909, escrivia per a la dona, per tal que els seus escrits poguessin ésser-li d'alguna utilitat moral i material.

Tabela de Conteúdo

Introducció de Francesco Ardolino
Nota d’edició
Nit de lluna
Vulgaritats
La mirada
Un bon acomodo
Per lluir
Don Baltasar
Guapes i lletges
Els vestits de la Conchita
Tothom se diverteix!
Vella!
Les estrenes de Nadal
Sense timó!
Epílegs de Marta Pessarrodona i Carme Mas

Sobre o autor

Dolors Monserdà va néixer al cor de la Barcelona menestral, al carrer de la Palla 2, a la casa i taller del relligador de llibres Josep Monserdà i la seva muller Beatriu Vidal, que per primer cop van ser pares. La seva infantesa va transcórrer en un entorn cultural influent. A l'obrador de casa, -‘un ver club liberal’-, s'hi feien tertúlies espontànies amb contertulians tan coneguts com Víctor Balaguer, Josep Anselm Clavé, Milà i Fontanals, Frederic Soler, àlies Pitarra o Narcís Monturiol entre d'altres. No és estrany, doncs, que Dolors Monserdà, gairebé adolescent, comencés a escriure estimulada per un context on la discussió ideològica era habitual, on els llibres eren, alhora, font de treball i font de cultura. Per aquest motiu, a l'edat adulta, es relacionava amb Narcís Oller o Francesca Bonnemaison.
Va ser de les primeres alumnes de Madame de Saint Paul, la primera professora diplomada en francès que es va establir a Barcelona. El 23 de juny de 1858 coneixeria el que seria el seu marit, Eusebi Macià Pujol, fill d'una família d'argenters i amb qui tindria quatre fills, Eusebi, mort sent nadó, Angelina, Dolors i Encarnació, morta als cinc anys.
Dolors Monserdà va morir a Sarrià el 31 de març de 1919, mentre Barcelona era paralitzada per la vaga de la Canadenca. El seu testament literari, el seu compromís, com a dona i com a escriptora, es pot reflectir en aquests mots que va escriure en ‘Estudi Feminista’:
‘Escriure per a la dona i que els meus escrits poguessin ésser-li d'alguna utilitat moral i material, veus aquí els meus ideals literaris.’