M.F.K. Fisher 
El meu jo gastronòmic 
Pròleg de Maria Nicolau

L’any 1929 M. F. K. Fisher deixa els Estats Units per instal·lar-se a França amb el seu marit; allà, tasta l’autèntica cuina francesa per primera vegada i s’estrena en una nova manera de menjar, de beure i de viure. A partir d’anècdotes, àpats amb personatges excèntrics i escenes humorístiques al voltant d’una taula, i sempre amb el rerefons de la crisi econòmica del 1929 i les tensions polítiques creixents a Europa, Fisher explica l’evolució de la seva fam insaciable, des de la seva terra natal fins a Europa, amb una prosa sòlida, alegre i propera. Descriu àpats que són seducció, educació, diplomàcia i comunió, i escenaris tan diversos com una habitació a sobre d’una pastisseria, una granja suïssa, o un creuer per l’oceà, i descabdella, amb calidesa i una intel·ligència lluminosa, els pilars de la seva educació sentimental alhora que ens il·lustra en l’art de triar i demanar encertadament en un restaurant, en els plaers de menjar en solitud, sense companyia, i en la necessitat d’alimentar-se no només el cos sinó també l’ànima i la ment.

Sobre o autor

M. F. K. Fisher (1908 – 1992) va ser una de les grans escriptores nord-americanes del segle XX i va revolucionar la manera com s'escrivia sobre cuina i menjar fins al punt que és considerada la primera escriptora gastronòmica moderna. Va néixer als Estats Units i va passar tres anys a la universitat de Dijon, estada que la va marcar de manera definitiva i va inspirar el seu llibre més important, les memòries que teniu a les mans, El meu jo gastronòmic, considerat un clàssic contemporani. M. F. K. Fisher és autora de vint-i-set llibres de cuina, viatges i memòries, entre els quals destaquen també How to Cook a Wolf i Consider the Oyster, i és considerada una influència determinant en autors com Julia Child o David Foster Wallace. Poc abans de morir va entrar a formar part de l'American Academy i del National Institute of Arts and Letters.