Núria G. Caldés 
Jo també soc de fang 
Una immersió al Japó de l’art Jōmon

Quan l'escriptora i escultora Núria G. Caldés va conèixer l'art Jōmon, el primer que va pensar va ser: «Jo també soc de fang». I després: «Jo també vull ser un dogū», unes figures característiques que protegeixen l'existència perquè flueixi sempre, que recorden que la mort no existeix i que tot és vida. Que preguen per la salut dels infants, per les collites abundants, per una bona caça o una pesca generosa, per l'absència de malalties.
I va decidir emprendre un viatge que la va dur a Niimi, al Japó, per conèixer els secrets del Jōmon, l'estil escultòric tradicional nipó entre l'any 14500 i el segle IV a C.
El mestre Ifurai, continuador de l'art ancestral, li va evidenciar que tots els objectes, animals i persones són igual d'importants. En aquell racó de món, de natura exuberant, es va dedicar a aprendre com treballar el nendo, el fang, amb unes mans que, mentre s'omplien d'humilitat, deixaven de ser només les seves.
Jo també soc de fang és una immersió en un univers prodigiós, una crònica literària i vital que amplia l'espai del que coneixem.

Tabela de Conteúdo

La bondat dels desconeguts
Un món de prodigis
En trànsit
El camí dels deu minuts
Dogū a les mans
Ens accelerem
Un cercle de fum i foc i aire
Arriba el després
Marxar cansa

Sobre o autor

1958, l'Hospitalet de Llobregat. 
Ha optat per la literatura i la plàstica alhora, i es dedica a treballar amb paraules i imatges, sovint de manera entrellaçada. 
És autora de contes infantils i ha ideat una col·lecció per a criatures que tenen problemes amb la nit. 
Ha publicat el recull de relats La vida mana a Saldonar i el llibre Una vegada un home i una dona van morir. 
Exposa la seva obra plàstica amb regularitat i ha seguit un recorregut que, a partir de les tècniques tradicionals, ha arribat a les digitals i ha passat al fang i a les tècniques raku.