Hannah Arendt 
Desobediència civil 

L’assaig Desobediència civil va ser publicat per primera vegada el 1970. Es tracta d’un escrit que fa referència a la situació dels Estats Units durant la dècada de 1960 i l’inici de 1970, que al mateix temps proposa una potent anàlisi del present i de la possibilitat de transformar-lo.
En aquest text, Arendt parla de Sòcrates i Thoreau per traçar la diferència entre la desobediència civil i l’objecció de consciència. A partir d’aquí, es planteja una reflexió sobre el fet de dissentir i, alhora, sobre el consentiment, per acabar proposant una col·locació institucional dels grups de protesta. Arendt reivindica la possibilitat de cadascú de ser ciutadà en una dimensió de relació amb els altres, de determinar i eventualment modificar el món en el qual vivim. El lector té a les mans un valuós manifest a favor de la participació activa i de l’oposició a les prepotències dels governs i de les institucions.

Про автора

Hannah Arendt (Hannover, 1906 – Nova York, 1975). Nascuda en una família jueva assimilada, va tenir una sòlida formació filosòfica amb pensadors com Heidegger, Husserl i Jaspers. Després de l’incendi del Reichstag, l’any 1933, es va exiliar a París, on va residir fins al 1941, any en què es va traslladar als Estats Units, on va viure com a apàtrida fins al 1951. L’experiència de l’exili i del totalitarisme van transformar progressivament la perspectiva del seu treball intel·lectual i acadèmic. Davant de la constatació que les categories polítiques tradicionals havien resultat ineficaces durant els tràgics esdeveniments del segle xx, Arendt va apostar per repensar el sentit de la política. A partir d’aquí, va recuperar el paper d’una responsabilitat que aspirés a remodelar el món, tenint sempre present la fragilitat de l’acció humana, amb el seu caràcter imprevisible i il·limitat. Tot això, amb l’intent d’aconseguir una estabilitat i al mateix temps obrir el pas a noves situacions i noves relacions, fins i tot per resistir davant les circumstàncies que ens venen donades. Són testimonis d’aquest recorregut les obres Els orígens del totalitarisme ,   La condició humana,  Eichmann a Jerusalem ,   Entre el passat i el futur ,   Sobre la revolució i La vida de l’esperit, entre d’altres, així com els seus articles de la revista Aufbau, recopilats a Participar del món. Escrits 1941- 1945 (Lleonard Muntaner, Editor, 2020).