Aurora Bertrana 
Tres presoners 

La intrèpida i aventurera Aurora Bertrana, que de jove havia marxat a Suïssa i després a Tahití, amb la guerra i l'exili va viure un daltabaix personal i moral. El 1945 va participar com a voluntària en la reconstrucció d'un poblet francès al peu dels Vosges, Étobon. Només hi quedaven dones i nens, tots els homes havien mort, la gran majoria com a maquis afusellats pels nazis. És aquesta experiència que va inspirar a Bertrana, entre altres textos, Tres presoners, tres nazis forçats a fer la feina dels homes absents. Ahir soldats de l'exèrcit agressor, cada un d'ells haurà d'incorporar-se en una família pagesa i ajudar-la a reconstruir el que la guerra ha destruït. I cada un s'enfrontarà a formes de convivència intenses, algunes alimentades per l'odi, altres per l'admiració, o per la simple solidaritat entre supervivents d'una guerra.
Amb aquesta novel·la intensa i breu, Bertrana dóna una visió inèdita dels fets: la de les dones davant la guerra i la reconstrucció.
El postfaci de Marta Pasqual n'explica la història i l'analitza com a peça imprescindible de la literatura de la Segona Guerra Mundial.

About the author

Aurora Bertrana (1892-1974) abandona als disset anys la Girona natal per començar una vida nòmada, com a música i ben aviat com a periodista i escriptora. Els viatges exòtics són la part més radiant de la seva vida i la matèria dels llibres Paradisos oceànics (1930) i El Marroc sensual i fanàtic (1936), que la converteixen en una autora d'èxit.
Francmaçona, fundadora del club de dones intel·lectuals Lyceum Club Barcelona i redactora de la revista comunista Companya durant la Guerra Civil, va refugiar-se a Ginebra el 1938 i va conviure-hi amb fugitius i artistes d'arreu d'Europa, ‘els meus veritables companys, els vagabunds, els meus germans de destí’.
Quan torna a Catalunya al cap d'un llarg exili, comença per a ella una etapa amarga alhora que productiva: publica les novel·les Tres presoners (1957), Entre dos silencis (1958), Fracàs (1966), Vent de grop (1967) i La ciutat dels joves (1971), la biografia del seu pare Una vida (1965) i escriu les seves Memòries, publicades pòstumament en dos volums. Un dels pensaments peculiars que contenen és aquest: ‘Tinc la convicció arreladíssima que els fracassos són els amics més fidels de l'home o la dona que han triat com a companys de vida.’