Cristòfol Despuig 
Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa 

Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa és una magnífica obra literària escrita per Cristòfol Despuig el segle XVI. Malgrat la distància que ens en separa, els temes tractats són de plena vigència (la llengua catalana, les relacions amb la Corona Hispànica, les Terres de l’Ebre…), i tenen un innegable interès per a lector d’avui.
La versió de Joan Todó, fidel però molt accessible, supera la barrera de la llengua antiga i l’apropa a la nostra sensibilitat moderna, permetent que per primer cop aquesta obra cabdal de la literatura del Renaixament a Catalunya arribi a tots els lectors.
L’obra consta de sis col·loquis, dels quals en reproduïm els tres millors. Tots ells diferents, tracten temes que saniran component de forma dialogada entre els tres interlocutors que tracten de temes tan diversos com la llengua catalana, la situació de Catalunya i la Corona d’Argó dins la monarquia Hispànica, o l’activitat política de l’època.
El diàleg s’estableix entre ciutadà Fàbio, el cavaller Lúcio, que representa l’autor, i el cavaller valencià Don Pedro, a qui mostren els problemes i les belleses de Tortosa.
Però l’obra ultrapassa l’àmbit local i tracta d’aspectes dels Països Catalans, de la Corona d’Aragó, de la monarquia hispànica i del context europeu de l’època.
Despuig hi aborda temes tan diversos com l’estructura política de la monarquia espanyola (i la incardinació de Catalunya dins d’aquesta, tot denunciant l’ofensiva dels intel·lectuals al servei de la Corona de Castella a favor de la identificació entre aquesta i Espanya, aleshores incipient, menystenint els regnes perifèrics), la situació lingüística als Països Catalans, fent una sentida defensa de la llengua catalana, la política eclesiàstica (sense estalviar crítiques a la institució pontifícia), les relacions socials i la representativitat política, o la descripció del recursos naturals de les Terres de l’Ebre i la proposta de projectes de desenvolupament econòmic.

Un text més conegut que llegit, per fi a l’abast dels lectors d’avui

La millor peça literària del Renaixament català

Inclou només els tres col·loquis més amens, l’1, el 2 i el 6.

El primer col·loqui és una defensa del català davant de la presencia del castellà a la cort.

Un document historiogràfic fonamental.

Traducció de Joan Todó, autor molt conegut i un referent a les terres de l’Ebre

Tabla de materias

Introducció. Joan Todó ………………………………………..7
Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa………….21
Col·loqui primer…………………………………………….31
Col·loqui segon………………………………………………65
Col·loqui sisè……………………………………………….101
Índex de noms (per ordre d’aparició)…………………..141

Sobre el autor

Despuig: Escriptor i humanista.
Donzell i després cavaller, era fill del ciutadà de Tortosa Pere Joan Despuig i besnebot del cardenal Ausiàs Despuig i del mestre de Montesa Bernat Despuig. Procurador de Tortosa el 1548, l’any següent fou procurador general de la baronia de Carles i Alfara, per la ciutat de Tortosa, per a judicar les causes de la baronia dins la ciutat. Casat el 1530 amb Marianna Curto, tingué tres filles, una de les quals es casà amb Anníbal Aldana, fill de l’heroi de Pavia Joan Aldana.
És autor de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, que el 1557 dedicà al comte d’Aitona Francesc de Montcada, l’obra en prosa catalana més interessant del segle XVI.

Joan Todó Cortiella (la Sénia, 2 d’abril de 1977) és un poeta i escriptor català. Va estudiar Teoria literària i Literatura comparada a Barcelona.
Un cop finalitzats els estudis va emprendre la seua carrera literària a Barcelona. Allà hi va viure fins a finals del 2011, quan va tornar a La Sénia per qüestions laborals. De la seua experiència a la capital catalana en sorgeix el seu primer recull de poemes, Los fòssils (al ras) i també el seu primer llibre narratiu, A butxacades. Posteriorment també ha publicat El fàstic que us cega, un altre recull poètic.
La seva obra, L’horitzó primer, parla sobre el seu poble natal i sorgeix d’un encàrrec d’onze relats curts de la revista L’Avenç. Està inspirat en els llibres de Gaziel i Artur Bladé, que també parlen de les localitats natals.
El seu llibre La verda és porta (Vida i opinions de Joaquim Soler i Ferret) ha estat unànimement elogiat per la crítica i tot un èxit de públic.
Ha col·laborat també en diverses revistes literàries, com Paper de Vidre, Quadern, Pèl Capell, El Tacte que té, Reduccions, Caràcters i L’Avenç.