Jafudà Bonsenyor 
Llibre de paraules i dites de savis i filòsofs 

El Llibre de paraules i dites de savis i filòsofs és una obra de caràcter didàctic i moralitzador que recull 753 sentències provinents d'origens diversos. Feta per encàrrec del rei Jaume II, recull màximes de llibres orientals àrabs i hebreus, però també sentències d'autors grecs, llatins i d'origen cristià, i fins i tot proverbis d'origen popular.
L'autor va agrupar aquestes dites en capítols temàtics: ‘De la vida’, ‘De la mort’, ‘De les dones’… el resultat final és un recull de manaments de la vida pràctica i una bona mostra del coneixement que l'experiència i les coses del món atorguen als humans.
Jafudà excel.leix a l'hora d'expressar les idees i els pensaments dels antics filòsofs amb molt poques paraules que van directes a l'essència. Potser és per això que el llibre gaudí d'una gran acceptació durant el segle XIV, tant entre la classe aristocràtica com entre les populars.

Tabla de materias

LLIBRE DE PARAULES I DITES
DE SAVIS I FILÒSOFS ………………………………… 19
Capítol I. Del temor a Déu …………………………………. 25
Capítol II. Dels reis i prínceps……………………………… 28
Capítol III. Dels majordoms, jutges i
d’altres oficials………………………………………………. 34
Capítol IV. Dels escribes i d’altres oficials………………. 36
Capítol V. De la bona educació ……………………………. 38
Capítol VI. Dels mestres,
savis i deixebles……………………………………………… 40
Capítol VII. Del seny …………………………………………. 50
Capítol VIII. Dels metges……………………………………. 55
Capítol IX. De la vida terrenal……………………………… 58
Capítol X. De fer el bé i no pas el mal …………………… 62Capítol XI. De la humilitat, la misericòrdia
i el perdó……………………………………………………… 64
Capítol XII. De l’orgull i l’altivesa ………………………… 67
Capítol XIII. De la vergonya ……………………………….. 68
Capítol XIV. De dir bé de veritat………………………….. 70
Capítol XV. De dir mal de veritat…………………………. 71
Capítol XVI. De parlar……………………………………….. 72
Capítol XVII. De callar………………………………………. 75
Capítol XVIII. De guardar secret………………………….. 77
Capítol XIX. Del consell …………………………………….. 78
Capítol XX. Del mentider…………………………………… 80
Capítol XXI. De prometre…………………………………… 82
Capítol XXII. De demanar………………………………….. 83
Capítol XXIII. De la generositat…………………………… 85
Capítol XXIV. De l’avarícia …………………………………. 88
Capítol XXV. De l’enveja ……………………………………. 90
Capítol XXVI. De la malvolença ………………………….. 91
Capítol XXVII. Dels parents, fills i germans…………… 92
Capítol XXVIII. De l’amor …………………………………. 95
Capítol XXIX. De l’enemic …………………………………. 99
Capítol XXX. De les dones………………………………… 101
Capítol XXXI. De la bona sort…………………………… 104
Capítol XXXII. De la mala sort………………………….. 105
Capítol XXXIII. De l’ànsia i la ira ………………………. 106
Capítol XXXIV. Del compliment i el desig…………… 108
Capítol XXXV. De la riquesa i de guardar
els diners……………………………………………………. 110
Capítol XXXVI. De dir mal de la riquesa …………….. 112
Capítol XXXVII. De lloar la pobresa…………………… 114
Capítol XXXVIII. De dir mal de la pobresa………….. 115Capítol XXXIX. De lloar i atorgar benefici
i retre guardó………………………………………………. 117
Capítol XL. Del sofriment…………………………………. 119
Capítol XLI. De la seguretat i el temor………………… 120
Capítol XLII. Dels mercaders…………………………….. 121
Capítol XLIII. Dels lladres ………………………………… 124
Capítol XLIV. De la turpitud i la follia ………………… 125
Capítol XLV. De lloar la joventut ……………………….. 127
Capítol XLVI. De dir mal de la joventut………………. 128
Capítol XLVII. Dels cabells blancs ……………………… 129

Sobre el autor

Autor: Jafudà Bonsenyor

Metge i traductor jueu (Barcelona, aprox. 1250 — Barcelona, 1330)
Era net de Jahudán de Cavallería i fill d’Astruc Bonsenyor, l’un i l’altre amb càrrecs a la cort de Jaume I. El seu germà Bondavid Bonsenyor fou alfaquí i ambaixador de Jaume II. El 1294 li fou concedida la facultat de redactar documents públics en àrab. El 1333 traduí de l’àrab al català, a sou de Jaume II, un llibre de medicina d’al-Zaḥrāwī, avui perdut. Uns vint anys abans havia compost, per encàrrec del mateix rei, Paraules de savis e de filòsofs, recull de 753 proverbis i sentències morals i pràctiques, traduïdes de llibres en àrab. Llur agrupació en capítols temàtics molt desiguals (De mort, D’envenja, De fembres, etc) fa pensar que hi elaborà una antologia personal, intercalant-hi dites populars.

Curador: Manuel Forcano

Va estudiar hebreu a la Universitat de Barcelona i a Israel, al quibuts Ha-Oguen, a la Universitat de Haifa i a la Universitat Hebrea de Jerusalem. Ha completat la seva formació estudiant àrab a Síria, a la Universitat de Damasc i a Egipte, a l’International Language Institut del Caire. És doctor en filologia semítica per la UB i ha exercit de professor d’hebreu, arameu i d’història del Pròxim Orient Antic a la Universitat de Barcelona des de 1996 fins a 2004. També ensenya Història del Pròxim Orient Antic a la Fundació Arqueològica Clos, Museu Egipci de Barcelona. També ha estat professor d’hebreu a l’Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel (1992-98) i a la Universitat de Girona (1995). Durant els anys 1995 i 1996 va ser el traductor oficial del consolat d’Israel a Barcelona. Ha participat en el Projecte Manumed de la Unió Europea (2000-2004) per a la catalogació a les biblioteques dels manuscrits àrabs i sirians dels països de la riba sud de la Mediterrània, amb missions actives a Alep i Damasc. Ha adaptat llibrets d’òpera barroca per a la Reial Companyia Òpera de Cambra de Barcelona. Entre l’any 2004 i el 2015 va treballar com a documentalista i dramaturg a la Fundació Centre Internacional de Música Antiga, de Jordi Savall, de la qual n’és vocal. Va ser director de l’Institut Ramon Llull. Forma part del grup de poetes conegut com els ‘Imparables’.