Guy de Maupassant 
Bel Ami 

En Georges Duroy, un jove i atractiu sotsoficial que acaba de tornar de servir a Algèria, vaga per París amb només tres francs i quaranta cèntims a la butxaca quan una trobada casual amb un company de l'exèrcit, ara redactor polític d'un diari influent, li obre les portes del món del periodisme. Malgrat el seu origen humil i no tenir cap mena de formació, aquest és el punt de partida d'un ascens social imparable marcat per la seducció, la hipocresia i la falta de principis morals. I és que en Duroy, conegut per les seves víctimes i amants amb el sobrenom de «Bel Ami», aviat descobreix que l'únic important per triomfar és «el desig de triomfar» i que les dones, que són les que mouen els fils de les altes esferes parisenques, són el camí més ràpid cap als diners i el poder.
Publicada el 1885,  Bel Ami, obra mestra de Maupassant i de les lletres franceses, narra de manera magistral no només com prospera un ambiciós antiheroi sense escrúpols, sinó també la decadent, corrupta i cínica III República francesa que ho propicia.
«En l'ascens d'en Duroy entenem el declivi de tota una societat». Jean-Paul Sartre

About the author

René Albert Guy de Maupassant va néixer a Tourville-sur-Arques el 1850. Els seus pares es van separar quan era molt petit, per les constants infidelitats del pare, i ell va créixer amb la mare, amiga de la infantesa de l'escriptor Gustave Flaubert, l'home que acabaria ocupant el lloc de figura paterna per a ell. Tant, que les males llengües deien que Flaubert era el seu pare biològic. Maupassant va estudiar a l'Institut de Rouen fins que, el 1870, es va allistar a l'exèrcit per lluitar a la guerra francoprussiana. Després de l'armistici es va instal·lar a París, on va començar la carrera de Dret, que no va tardar en abandonar per passar a treballar al Ministeri d'Instrucció. Tanmateix dedicava tot el temps lliure a la seva veritable passió: la literatura. Sota l'ala de Flaubert, que va ser el seu mestre i protector i li va presentar escriptors com Ivan Turgénev i Émile Zola, el 1880 va publicar Boule de Suif, que als trenta anys el va convertir en un escriptor cèlebre. A París, mentre es dedicava a una feina que detestava profundament, es va entregar a l'esport, a freqüentar companyies de baixa estofa, a la promiscuïtat sexual i, sobretot, a la creació literària. El 1885 va publicar la seva segona novel·la,  Bel Ami, considerada la seva obra mestra. També va escriure molts relats, entre els quals cal destacar Le horla (1887),  Pierre et Jean (1888) i Notre Cœur (1890). Maupassant es va anar aïllant a mesura que creixien els seus problemes nerviosos, amb atacs de pànic i paranoia. Després de diversos intents de suïcidi, va ser ingressat a una clínica a París, on va morir el 1893. La seva obra va influir en escriptors com Lev Tolstoi, Anton Txékhov o Horacio Quiroga.