Joan Vilalta Llavina 
Per no oblidar 
‘El procés d’independència’ Des de l’inici fins a la Diada de 2021

‘Per no oblidar ‘- ‘El Procés d’independència.’
És el resultat d’un recordatori personal i cronològic dels esdeveniments i fets del que s’ha anomenat procés independentista català. Per recordar el seu origen, motius, reivindicacions, dates i noms. Un conjunt d’esdeveniments i transformacions envers el dret d’autodeterminació i d’independència de Catalunya, que ha marcat el debat social i polític català, com a mínim des de l’any 2006 fins avui dia, a mitjans 2021 que escric aquesta cronologia.

Per no oblidar s’ha de tenir memòria i per anar-la refrescant he intentat fer una relació de les institucions i persones que s’han destacat per la seva aversió a tot el que és català, aquells que per les seves paraules o accions ens consideren els seus enemics i ens odien. Ni oblit ni perdó.

L’esgotador procés de l’Estatut, amb la recollida de signatures per part del PP, la sentencia del Tribunal Constitucional contra la constitucionalitat de l’Estatut, singular i única, la negativa al traspàs de competències i la bel·ligerància del Govern Espanyol cap a la llengua i sentiment nacionalista dels catalans, estaven posant les bases d’un canvi social de llarg abast que aniria més ràpid del previst, creant una desafecció de la societat catalana envers Espanya i les seves institucions. L’independentisme tot just començava a treure cap.

About the author

Joan Vilalta Llavina, nascut a Barcelona el 1952, ha viscut intensament en aquests últims anys la il·lusió col·lectiva i l’esperança de poder participar en la creació d’un nou Estat. També el dolor, tristesa i preocupació per l’evident indefensió de l’independentisme davant un Estat que ha utilitzat tots els seus poders, sense escrúpols ni vergonya democràtica, contra les legitimes reivindicacions polítiques d’autodeterminació i d’independència i s’ha mostrat sord, cec i mut al sentiment identitari català. Els esdeveniments de l’anomenat ‘procés independentista català’, que comença en l’esgotador `procés de l’Estatut, amb la recollida de signatures per part del PP, la sentencia del Tribunal Constitucional contra la constitucionalitat de l’Estatut, singular i única, la negativa al traspàs de competències i la bel·ligerància del Govern Espanyol cap a la llengua i sentiment nacionalista dels catalans, estaven posant les bases d’un canvi social de llarg abast que aniria més ràpid del previst, creant una desafecció de la societat catalana envers Espanya i les seves institucions. L’independentisme tot just començava a treure cap.