Joseph Conrad 
La follia d’Almayer 

Escrita el 1895, La follia d'Almayer va ser la primera novel·la de Conrad, i l'obra que el va decidir a deixar el mar per la literatura. La història transcorre en una zona inexplorada de l'illa de Borneo, a la vora del riu Pantai, on s'estableix el comerciant holandès Kaspar Almayer, casat amb una dona malaia que havia estat capturada en un vaixell pirata. L'objectiu d'Almayer és, un cop enriquit, marxar d'allà cap a Europa amb la seva filla Nina, però el seu projecte es veu frustrat quan ella s'enamora d'un nadiu, fill d'un poderós rajà. En aquesta primera novel·la, Conrad hi retrata un món, el dels mars del Sud, que havia conegut en la seva etapa a la Marina Mercant britànica, però al mateix temps ofereix una visió de l'imperialisme que s'allunya de la que havia caracteritzat el gènere de la ficció exòtica. Tot capgirant la percepció colonial dels indígenes com a éssers aptes per a ser conquerits, hi qüestiona l'actuació dels colonitzadors europeus, britànics i holandesos, de manera que mostra la seva fortalesa com a debilitat, els seus somnis com a follia. El llibre va ser portat al cinema el 2011 per la prestigiosa directora belga Chantal Akerman.

About the author

Joseph Conrad, que va néixer el 1857 com a Józef Teodor Konrad Korzeniowski a Berdítxiv (aleshores Polònia i actualment Ucraïna) i va morir el 1924 a Bishopsbourne, Anglaterra, és un dels grans autors en llengua anglesa. El 1874 va marxar de Polònia i, després d'un temps a Marsella, va començar una carrera a la Marina Mercant britànica. El 1886 es va nacionalitzar britànic, i el 1894, als 36 anys, va decidir convertir-se en escriptor. Considerat com el novel·lista de l'ésser humà en situacions extremes, és autor d'obres com El cor de les tenebres (1899), Lord Jim (1900), Nostromo (1904) i L'agent secret (1907), que no han deixat mai de ser reeditades i traduïdes arreu, i sovint portades al cinema. En aquesta mateixa sèrie s'ha publicat Memòria personal (trad. Josep M. Muñoz Lloret) i La línia d'ombra (trad. Marta Bes Oliva).