Marian Vayreda 
Records de la darrera carlinada 

Quan va esclatar la tercera guerra carlina (1872-1876), el jove olotí Marian Vayreda, fill d'una família de la petita noblesa rural, es va incorporar a l'exèrcit carlí. Integrat en el cos de cavalleria, va arribar a formar part de l'estat major del general Savalls. Durant prop de tres anys, va participar en accions destacades fins que va ser ferit en una mà. Al final de la guerra es va exiliar a França. Vint-i-cinc anys després, i amb una mirada que el pas del temps havia tornat desenganyada cap als ideals de la joventut, Marian Vayreda, convertit en pintor i escriptor, va narrar els diversos episodis, entre caricaturescos i patètics, que va viure a la guerra. Escrits amb subjectivitat, però també amb vigor i precisió, els Records de la darrera carlinada constitueixen una crònica desencantada i desmitificadora de l'absurd d'una guerra.

About the author

Marian Vayreda (Olot, 1853-1903) és un dels autors més destacats de la literatura catalana de la fi del segle XIX. Fill d'una família de la petita noblesa tradicionalista, després de la mort del seu pare, el 1872, es va unir a l'exèrcit carlí, on va formar part de l'estat major del general Savalls durant la Tercera Guerra Carlina. El 1875 va marxar cap a l'exili, a França, on va començar a pintar. El 1879 s'instal·la a Olot, on dirigeix ‘El Arte Cristiano’, una empresa dedicada a la producció d'imatgeria religiosa. Abandona gradualment la pintura i, a partir de 1891, es dedica al conreu de l'escriptura, coincidint amb la seva pròpia evolució cap al catalanisme cultural i polític. El 1898 publica  Records de la darrera carlinada , basat en la seva experiència autobiogràfica, i el 1900  Sang nova , una novel·la de tesi.  La punyalada  (1904), la seva gran obra, es va publicar pòstumament.