James Baldwin 
L’habitació d’en Giovanni 

Als anys cinquanta, en David, un jove americà, passa els dies a París mentre espera la seva parella, la Hella, que ha de tornar d'un viatge per Espanya amb la resposta a la seva proposició de matrimoni. Però un dia, en un bar bohemi, coneix per casualitat en Giovanni, un atractiu cambrer italià per qui se sent immediatament atret. Així comencen un idil·li apassionat sota l'amenaça de l'arribada de la Hella i, amb ella, del dilema d'en David, que haurà de decidir si farà el que s'espera d'ell o serà fidel als seus sentiments.
Publicada el 1956,  L'habitació d'en Giovanni, la novel·la que va donar reconeixement a James Baldwin, aborda l'amor, la masculinitat, la por, l'homofòbia i, sobretot, el xoc de les exigències de la societat amb la pròpia identitat. Aquesta colpidora història és una de les obres més importants de les lletres americanes, un clàssic de la literatura LGBT i, com diu Garth Greenwell al seu postfaci, un antídot contra la vergonya.

O autorze

James Baldwin va néixer a Harlem el 1924. La seva jove mare soltera, Emma Berdis Jones, mai no li va revelar qui era el seu pare biològic i va créixer com el gran de nou fills en una família molt pobra i patint una relació molt conflictiva amb el seu pare adoptiu, el predicador David Baldwin. En James va trobar refugi dels constants insults i menyspreus que rebia d’ell en la lectura, i així va néixer la seva passió per la literatura. Amb catorze anys va començar a exercir de predicador, però en presenciar la mort del seu padrastre en els disturbis racials a Nova York, va començar a agafar les feines que podia per mantenir tota la família mentre somiava a convertir-se en escriptor. El suport de Richard Wright li va permetre anar a viure a França per escriure la seva primera novel·la, Go Tell It On The Mountain (1953), inspirada en la seva infantesa. Però va ser L’habitació d’en Giovanni (1956) on va reflectir la seva relació amb Lucien Happersberger i tractava temes tabú com l’homosexualitat, la que li va donar reconeixement. Baldwin va tornar als Estats Units per implicar-se en el moviment pels drets civils, i es va acostar a activistes com, entre d’altres, Martin Luther King i Malcolm X. L’assassinat de molts d’ells li va provocar una crisi nerviosa i se’n va anar a viure a Sant Pau de Vença, al sud de França. Aquest compromís polític i social es va materialitzar en novel·les com Another Country (1962) o El blues de Beale Street (1974) i assaigs com La pròxima vegada, el foc (1963). James Baldwin va morir el 1987 amb seixanta-tres anys convertit en un icona de la lluita pacífica per la igualtat, la llibertat i els drets humans a través de la literatura. La seva obra influiria en escriptors com Jean Genet, Maya Angelou, Chinua Achebe i Toni Morrison.