Rebecca Solnit 
La mare de totes les preguntes 

Rebecca Solnit participa en una tertúlia sobre política. El moderador li demana, sense venir al cas, per què ella no té fills. L'autora evita respondre: està aquí per parlar dels seus llibres, no dels fills que no ha tingut; però ell insisteix fins a acorralar-la. Anys després, Solnit imparteix una conferència sobre l'obra de Virginia Woolf. En el torn de preguntes sembla que el que interessa a la majoria del públic és les raons per les quals Woolf no va tenir fills. Solnit aconsegueix, amb dificultat, canviar de tema. 'Al cap i a la fi, molta gent té fills, i només una persona ha escrit Al far i Tres guinees, i estàvem parlant de Woolf per aquests darrers motius.’ La reflexió sobre què hi ha darrera d'aquest qüestionament, que no es faria mai a un home, dona títol al llibre, La mare de totes les preguntes.
Els textos de Rebecca Solnit estan carregats d'intel·ligència i força, ja sigui per parlar del dret a no respondre el que no volem, del silenci imposat a les dones durant segles, de les violacions i la violència misògina, o fins i tot per discutir des d'una visió de gènere els referents literaris del cànon occidental.

O autorze

Rebecca Solnit. Escriptora, historiadora i activista, ha escrit uns divuit llibres sobre feminisme, medi ambient, art, política i història cultural. Publica habitualment a The Guardian i Harper’s Magazine. L’any 2010 Reader Magazine va dir que era 'una de les 25 visionàries que estan canviant el món’. Angle Editorial n’ha publicat Els homes m’expliquen coses (2016), sobre la construcció de la diferència entre homes i dones, i Esperança dins la foscor (2017), sobre els èxits aconseguits per l’activisme social i polític.