Dolors Bramon 
Moros i catalans 
La història menys coneguda dels sarraïns a Catalunya

Els musulmans van arribar a principis del segle VIII i van estendre el seu govern fins a les ciutats de Narbona, Carcassona i Tolosa de Llenguadoc. En alguns territoris de l’actual Catalunya, el domini andalusí va durar més de quatre-cents anys, i la presència de la religió musulmana es va allargar fins al segle XVII. Moros i catalans repassa la invasió islàmica i la progressiva recuperació cristiana, com van conviure aquí les diferents societats, què pensaven els moros dels cristians (‘No veuràs ningú més brut que ells’), com es van expulsar els moriscos…

A més d’aclarir creences i desfer mites erronis, en aquest llibre trobaràs un munt de curiositats que no sabies de la presència islàmica a Catalunya:

• Al riu Segre s’hi podia trobar or i a l’Ebre pescar esturions i caçar castors.

• Després de recuperar Barcelona, la nova frontera va ser l’origen dels trets lingüístics diferents entre la Catalunya Vella i la Nova.

• A Lleida els moros van fer fora uns nous invasors que eren… hongaresos!

• Ya’qub al-Isra’ilí al-Turtuixí (el de Tortosa), erudit, filòsof i poeta, és una de les màximes personalitats nascudes mai a Catalunya.

• Paraules de les quals es desconeixia el seu origen àrab: per exemple, romesco, amanyagar i enxaneta.

• L’últim califa de Còrdova, Hixam ibn Muhàmmad, potser està enterrat a Balaguer.

关于作者

Dolors Bramon: Nascuda a Banyoles el 1943, és doctora en filologia semítica i en història medieval i professora emèrita d’estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona. És membre emèrita de l’Institut d’Estudis Catalans i professora de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Treballa en els camps de les minories religioses i del passat islàmic de les terres catalanoparlants des del punt de vista històric i filològic.

És autora, entre altres obres, de Raons d’identitat del País Valencià. Pèls i senyals (1976); Contra moros i jueus: Formació i estratègia d’unes discriminacions al País Valencià (1981); De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010 (2000); Obertura a l’islam (2002), Ser dona i musulmana (2007) i L’islam avui (2016).