Mireia Sallarès Casas 
Com una mica d’aigua al palmell de la mà 
Una investigació sobre l’amor

De l'amor se'n pot parlar de moltes maneres, i possiblement no n'hi ha cap que abasti tota la seva magnitud. En aquest llibre, Mireia Sallarès fa un exercici d'aproximació, una investigació sobre aquest concepte per desvetllar-ne la realitat polièdrica i el potencial subversiu.
No hi trobarem teoria. L'amor és en les relacions amb els altres, pot expressar-se en el fet de confeccionar un diccionari o de muntar torns de menjador; té una geografia i una ideologia; és essencialment nòmada i actua com a força primordial.
L'amor, la veritat i el treball han vertebrat la ‘Trilogia dels conceptes deixalla’ a la qual Mireia Sallarès ha dedicat els darrers anys, i aquest assaig és només una possibilitat de desplegar-la.

关于作者

Sallarès, Mireia
(Barcelona, 1973) És artista visual. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, va estudiar cinema a la New School University i a la Film & Video Arts de Nova York. Viu en trànsit entre Barcelona i altres ciutats estrangeres on desenvolupa els seus projectes.
La seva obra s'ha presentat al MACBA, a La Capella, a la Fundació Miró, a l'Arts Santa Mònica, al CA Tarragona; al Círculo de Bellas Artes i a la Casa Encendida de Madrid; al Museo Carrillo Gil de Ciutat de Mèxic, a l'Anthology Film Archives i a la New York University; a l'OK Centrum de Linz, a la Galleri Image d'Arhus, al Center for Contemporary Art de Glasgow, a l'Organización Nelson Garrido de Caracas, al Museo de Arte Moderno de Puerto Rico, a l'SKC de Belgrad, al Museu d'Art Modern de Moscou i al TEA de Tenerife, entre altres institucions.
Sallarès ha exposat i publicat Le camion de Zahïa (2005), Mi visado de modelo (2006), Las sietes cabronas e invisibles de Tepito (2008), Las Muertes Chiquitas (2009), Se escapó desnuda, un proyecto sobre la verdad (2012), Monuments (2013), La realidad invocable (2014), Literatura de replà (2014), Campos de Batalla (2018), Kao malo vode na dlanu (2018) i Com una mica d'aigua al palmell de la mà (2019).